¡Ja tenim exèrcit! El Cerdá ha constituhit el cos de Voluntarios de la Libertad, ahont s'hi ha allistat lo bò y mellor de cada casa. Ell n'es el coronel, com ja ho es tot al poble. Pera sufragar els gastos, ha fet una derrama entre'ls propietaris. Á nosaltres ens han tocat cent duros, per comensar.
¡Però no es possible saber lo que passa! ¿Es que s'ha enfonzat la societat y ha desaparegut tota idea, de govern racional? Lo cert es que no's nota senyal d'altra autoritat que la del Cerdá, qu'es omnímoda y está per sobre de tot y de tothom. Sé que s'ocupa de nosaltres y temo que'ns fará patir.
El papá está tan concentrat y displicent, que dóna angunia de vèurel. Passa les hores al estudi, ahont en Basi l'acaba d'entavanar, tractant de sostenirli les poques energíes que li quedan. Li aconsella la resistencia á les exigencies del Cerdá, però ¿còm ho hem de fer sense més defensa qu'una dotzena d'homes del vehinat, tenint á tot el poble en contra?
¡Prou en Basi s'ha basquejat pera posar la casa en estat de defensa! Un guayta no pert may de vista'l camí del poble, á posta de sól se barran les portes y de nit tenim centinelles y reten. Però ¿què'n farèm d'això si'ns falta la
