on Eudalt estava enllitat. Aquell enfit de impressions terribles de la diada de Sant Antoni no l'havía encara pogut pahir. Sa esposa instalada en la espona del llit com una germana de la Caritat, anava, ab el cor ple d'angunies, mes sense que sos llavis se despleguessin pera ferli una recriminació ni pera exhalar una queixa, seguint el procés moral d'aquell infelís, procés en el que s'hi havía interessat ja fins sa naturalesa físíca.
Verdadera encarnació del esperit decadent y malmès de nostra terra, avesat sols als esbrossats camins de la fácil vida de ricatxo emperesit, al toparse ab un geni com el d'en Montbrió, que representava'l revers de la medalla, s'hi entrebancá, perque en sa petitesa de sentiments no'l sapigué compendre. En les lucubracions biològiques del jove, s'hi veya sempre aludit fins quan aquest no feya més
