que'l vent escampava; y també passaren els dallayres á repelar per tercera volta l'herba de les tanques, y les guatlles y les orenetes s'enfugiren emmenantsen llurs cries apeixades quan les abeyes provehides de mel y cera se tancavan en llurs buchs. Tot, en fi, tot arribá y passá á Vall de Pedres com de consuetut arribava y passava... ¡Lo que no passava may, lo que restava clavat com una maledicció era aquell vel de tristesa, aquell ambent de mort que com un baf de pesta envolcallava camps y masíes, ofegant cansons y rialles desde la trista jornada de Sant Antoni de Juny!
Els espeuetats de la jornada, curaren als vuyt días; els cossejats y capolats per les bestius, als quinze días deixavan les untures de melassa y d'oli de lluert y sortían al trebal curats uns y altres ranquejant qualque mica. Als vint días els de pell trencada per les fonades, per les eynes de tall ò pels nuosos garrots manejats á tall de cego, comensaren á destapar sos verdenchs y nyanyos, arreconant draps y venes. Els foradats pe'l plom ò ab traus al cos, d'aquells que no demanan cusidora, á la mesada deixavan llurs crosses y endressavan les xarpes provant d'empunyar de nou les cynes de la terra. Alguns de més mala pelladura ò afectats per lesions internes, cansonejavan més, perque, com deyan llurs parents, tenían el llop tancat á dintre, mes á la fí tam-
