ls del senyor no dormían pas á la palla. Si mansament torciren de camí al vèures rebuts en sò de guerra pels del poble, y s'aconsolaren d'oir la missa desde part d'allá del rieral, es de sospitar que ho feren ab son compte y rahó. Lo cert es que, com qui no hi toca y posant paya á les esquelles, deixaren escórrers les vacades, que no pararen de pasturar á la voleya fins ensenyorirse de nou del camí remader que, passant per la hermita, condueix al empriu pel creny de la Portella, únich pas accessible per la banda de mitjdía. La vacada representava la massa resistenta, l'artillería grossa, com si diguessem, d'aquell exèrcit d'irracionals, per lo tant ella assegurava'l pás á la infantería ò sia'l bestiar de llana y la impedimenta. La partida era guanyada; l'enemich quedava á retaguarda.
Á mitja missa comensaren á talayarsen els
