No trigaren pas gayre'ls del poble en adonarse de la pedregada que se'ls preparava. Ho conegueren per la pluja d'exhortos, diligencies, informacions y altres andròmines que'ls caygué damunt.
El Cerdá, com á secretari del poble, erigit resoltament en manifassor de la defensa dels drets del comú y protector del vehinat, no desaprofitá pas la ocasió de donar la veu d'alarma, procurant concitar els ánims dels terralloners contra'l senyor de Serra Bruna, cosa que no li fou pas gens difícil pel llevat que ja d'antich hi havía. Es á dir, comensá á descobrir les bateríes que temps feya qu'anava emplassant.
Aixís pensava l'infelís de don Eudalt revenjarse del hereu Montbrió, probantli, sobre les costelles de sos convehins, que també ell tenía un home dins de la pell.
Els qu'hi reyan eran els curials, ab el greix que'ls donavan el senyor ab els cabals propis y'l Cerdá ab els del poble.
