Aquesta pàgina ha estat revisada.
més vida; y, com lo que demanava, no tenía fí, quant més ne prenía més ne desitjava y més ne quedava pera assolir; y aixís, creixent y més creixent, esponjantse com la farina flor al escalf de la foganya, del desitj passant al deliqui, del deliqui á la borratxera y d'aquesta al deliri, rublert de goig, sadoll de vida, desvanescut per la febre del intern plaher, esclatá ab un aliret selvatge, com el del beduhí del desert al ovirar el primer raig del sol naixent, y, clavant esperons al cavall, surtí escapat per la prada, saltant rechs, marges y verdisses, com un esperitat, semblant l'apoteosis, de la joventut humana cavalcant, frissosa de vida, sobre'l llom de la llibertat.