Més aprop y, per tant, ab més íntima conexió ab sa persona, en Ramon, fins ab perill de esser confós entre'l remat de poetes cursis, observava ab goig que les cardines refilavan entre les verdisses, com pera matar el temps que tardavan els escardots en madurar la delicada fruyta de llurs preferencies; els verdums, en els caps de brot dels roures, esplugavan al sol ses daurades panxes, tot deixant anar ses melodioses carretilles, mentres la riera murmurava, saltant de grahó en grahó y de gorga en gorga, ahont, entre blavoses y clares aygues, els barbs y vágares feyan de les seves, cassant al vol els confiats, mosquits, tot just acabats de néixer, y les floretes, pobrissones, passavan les hores mortes emmirallantse en les manses aygues que besavan sos peus.
Y nostre jove's revifava respirant á plens pulmons els humits efluvis de la rosada, rápidament evaporada als raigs del sol pujant; y, ja fos efecte dels refilets dels aucells y dels murmuris de l'aygua, ja fos resultat de tants factors artístichs, de tantes notes armòniques que convergían vers sa ánima, sempre prou assedegada de tals impressions, lo cert es que comensá á desficiarse com aucell sotmès en atmòsfera d'oxígen, redressantse sobre'ls estreps, gesticulant ab vivesa, com demanant encara més llum, més colors, més armoníes,
