cal fer es tractar de posarhi un remey si n'hi há, esperant quan vinga la reacció.
—Me temo que'l remey es lluny, —feu donya Dolors rodant el cap,— perque es tossut com una banya de marrá.
Y es una desgracia, una verdadera calamitat la que'ns ve á sobre, —afegí després d'uns moments de silenci.— Aquest home, ab sa falta de sentit práctich y ab son poch talent pera saber distingir qui'l burla y l'esplota del qui li vol bé, ens está conduhint cap á un mal pas. Jo veig venir díes molt negres, y aquest jove me semblava com enviat de Deu pera posarhi un remey tornant les coses á lloch. Desgraciadament el dimoni de la enveja s'hi ha ficat pel mitg y la persona á qui tothom porta en palmes, ell no la pot veure ni dragar. Ab lo d'ara ho tenim pitjor que ho teníam. Veig que'ns hem precipitat al donarli la píndola sense preparació.
—També ho conech ara aixís, —digué'l Rector descoratjat.— Mes, quí s'havía de pensar que li vingués tant de nou! Aquest home viu fora del món.
Després d'alguna pausa afegí:
—En fí, hem d'esperar que, si convé, Deu hi fará alguna cosa, y á n'Ell ho hem d'encomanar. Pot ser no sía més qu'una nuvolada d'estiu.
—Deu hi fassi més que nosaltres! —exclamá la bona senyora plegant les mans.
