aniría á parar el sacerdot ab tot aquell tractat d'historia casulana y persistí en sa creensa de que allò acabaría ab una petició de diners. Mossen Joan, ab la vista baixa, continuá:
—L'home proposa y Deu disposa. Mon deliri era fer de mon nebot, en quí prompte vaig reconèixer un talent poch comú y unes aptitus especials pera les ciencies, un ministre del Senyor, un doctor de la Iglesia que, ab sa claretat d'inteligencia, honrés á Deu y á sa patria y familia. Á tal fí vaig dirigir tots mos esforsos, que surtiren fallits pels ocults designis de Deu. Ben mirat, potser jo no anava be, perque el reeixir en mos propòsits implicava la extinció d'un dels noms més antichs de la comarca d'Oliveda.—
Don Eudalt continuava á les fosques, per més que badava'ls ulls y també la boca.
—Ab tot, —continuá mossen Joan,— vostès compendrán que jo posés gran afecció en mon nebot, á quí havía fet de pare durant molts anys. Aquest afecte no s'ha pas extinguit, ans al contrari, por dirse qu'ha aumentat ab la separació en que per forsa de les circunstancies, hem viscut. Ell ha conservat bona memoria de mí, perque, malgrat son aixalabrament y sa veemencia de carácter, es tot cor. Som, donchs, jo encara el representant de la familia Montbrió, y com á tal es que'm trobo avuy aquí.
