e sobte, com si's deixondis, alsá'l cap, plegá la carta ficántsela al sarró, recullí les regnes, y á aquest sol impuls s'engallá'l cavall, com un cabo de gastadors, reprenent desseguit un trot elegant y picat, tan bon punt son amo li hagué insinuat una lleugera esperonada, ensemps qu'ell murmurava somrient: «¡Pobre oncle!; per ell no hi há més ciencia que la filosofía, ni altre mecanisme d'expressió que'l llatí. Però es tot cor».
Surtit de la concentració de la lectura y entrat en possessió de sí mateix, comensá seguidament á fruir del encís que per ell tenía sempre la naturalesa, majorment si's presentava esplèndida y maravellosa com sol esserho en les conques dels Pirineus. Son esperit observador comensá á inventariar l'arch de cèrcol qu'abarcava sa mirada, ahont hi entravan tots els tons de la paleta en mil mati-
