na tarde en qu'estava don Edualt ocupat en sa tasca quotidiana de passarse'l Brusi pels ulls, entrá donya Dolors á innovar li que hi havía mossen Joan que desitjava parlar á soles ab els dos.
—¿Mossen Joan? —feu don Eudalt alsant els ulls vers sa muller.— Deu esser qüestió de la Confraría del Sagrament, que sempre'm diu que s'ha de remontar.
—Potser se tracta d'altra confraría, —afegí donya Dolors, ab una imperceptible mitja rialla.
Don Eudalt arronsá les espatlles y s'alsá, plegant el diari y endressant les antiparres.
Se dirigiren vers l'estudi, especie de Sancta—sanctorum de petites dimensions, ahont el senyor de Serra Bruna hi guardava, en caixes de ferro, el moll del òs de la familia y ahont hi passava hores repapat dins d'una poltrona fol-
