nosaltres mateixos, y com el próxim no es sols la familia, aquest precepte no's cumpliría pas si'ls indivíduos no's preocupessin més que de sí propis.
—Ja'm plau la teva resposta, però jo no voldría que t'enganyés el cor; perque has de saber que, á més d'aquest amor de carácter tan íntim que fon dues persones en un sol cor, concebeixo altres afeccions, que's desprenen d'aquell, com els cèrcols concèntrichs que forma l'aygua mansa entorn del toch qu'ha ferit sa superficie.
Donchs, algunes vegades fins me temo á mí mateix: me sembla que som rebrot d'una altra rassa, perque sento pujarme del cor gropades de sanch ardenta, propia d'altres generacions. Sovint me trobo com foraster á casa meva y somnío estar vaguejant sobre la societat com el cavall de serp sobre una bassa infecta, dins la que'm sembla vèurehi, revolcantse, milenars de sers, dels que, uns me mouen á compassió, com víctimes, y altre m'irritan, com criminals. He après d'amar á Deu en ses obres y á ma terra en sa historia y'm crech obligat á treballar per l'exaltació d'aquestes dues idees tant com per ma familia y més que per mí mateix. Per això alguns me bescantan titllantme d'aixalabrat y de boig. ¿Tu què'n pensas d'això?
Penso que l'amor á Deu y al pròxim es
