ualsevol qu'hagi visitat un d'aquests monuments que, com velles carcasses, jauen assí y allá en diferentes indrets de nostra terra, haurá sentit la opresió de cor que causa'l contemplar venerables runes que testimonían ensemps la grandesa d'un temps no llunyá y la inconcebible estupidesa y salvatgisme d'una generació que's toca ab la nostra.
Se compren que, en nom d'idees noves, se tractés d'aniquilar idees antigues y, ab elles, als homes que les personificavan. S'esplica fins que, en nom de la llibertat, se perseguís y assessinés al pròxim, qu'aberracions d'aqueixa mena no son rares, puix quan l'home ha perdut el frè de ses passions, aquestes l'empenyen convertintlo en una bestia. Però, aixís y tot, encara no's compren ni s'esplica la sanya manifestada per nostres passats contra aquests
