ví dolent y consells sovint pitjors que'l ví. Com don Eudalt es aixís ¡que Deu lo fassa bò! y'ls demés propietaris, tocats de son exemple, no son gayre mellors qu'ell, resulta que'l Cerdá es l'home del poble y á n'ell, abans que á ningú més, acuden els vehins ab llurs plets y camándules y, com gasta prou bona llavia y no té pèl de tonto, sab fer créixer la bossa y'l prestigi á costes del de don Eudalt.
Jo prou li havía fet á n'aquest algunes indicacions sobre'l cas, però ell se'n reya, refiat dels seus padrins, diguent que qualsevol hora el podía xafar ab un cop de peu; però lo cert es el que quan ha intentat somòurel, l'ha trobat més ferm qu'una penya, y jo tinch motius pera creure que son els mateixos padrins que'l sostenen per sota má. ¡Misteris de la política!
—Y ¿d'ahont ha surtit aquest home que ni cerdá sembla, per més que'n porti'l motiu?
—S'ho sab d'ahont ha surtit. Aquí va baixar de Cerdanya de molt jove, seguint les remades al tornar de la montanya de Toses, però he sentit á dir qu'es fill d'un carrabiner que sigué trasladat á Puigcerdá desde la raya de Portugal. Per aquesta frontera cresqué, fugint de la miseria de la seva familia y arraulintse ab els pastors, ahont feu sa carrera fins als quinze ò setze anys, que entrá de mossicot á Serra Bruna y, com era llest, aprengué de lletra y de comptes ab mossen Isidro. Per trapella y desvergonyit no fou may del agrado de la se-
