Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/185

Aquesta pàgina ha estat revisada.

retreya sempre que ab els diners que hi empleava fentse malveure del poble n'hi havía per fundarhi un hospital que prou falta hi feya.

—Son drets de famila y no'ls vull deixar perdre, —deya ell, y vinga donar corda á advocats y procuradors que hi trobavan allí la seva vinyeta.

Però semblava com si ara comensés á adonarse massa de sa inferioritat moral y s'iniciés en son cor un partit d'enveja, al veure que altre, sense les seves riqueses, títols ni significació, obtenía èxits qu'ell no havía lograt may. Els afalachs de l'aura popular, sisquera fos casulana com la que rodejava al seu hoste, li eran del tot desconeguts y ni tant sols havía ambicionat may aquesta, sa ánima mesquina, fins ara que veya qu'un altre la disfrutava.

La tirria que contra'l jove, en son cor niava ja desde'ls pochs díes de conèixel, s'anava accentuant de día en día, engrandida per les contínues mortificacions á que's veya subgecte son amor propi en les converses que ab ell sostenía y que sovint degeneravan en discussions y mitges disputes. En tals cassos, sempre li tocava'l rebre, ab l'agravant de trobarse sol, perque la insinuant polèmica d'aquell, tenía'l mèrit d'atraures el vot més ò menos declarat del auditori.