h la Montserrat! —esclamava en Ramon conversant ab son oncle,— ¡aquell sí qu'es un cor d'angel dins d'un cos de serafí. Si vostè l'hagués vista aquesta matinada vagant per l'horta ab el cistell curull de fruyta al bras y la falda trossada plena de flors, ab sa vesta del color de la celistia, ab son cos esculptural cenyit de rosada filoja, ab sos brassos nusos y blanchs com un glop de llet, ab sa cabellera negra y ondulada de rinxos vaporosos enclohentli sa hermosíssima fesonomía, encesa per la sofocació y abrillantada tota sa figura pels raigs del sol pujant que la ferían de descuyt... vostè que's recorda encara dels clássichs de la Universitat de Cervera, l'hauría cantada com á altra deuesa Cères, recullint les primicies de la terra sa filla. Mes jo, que formo ab els romántichs, l'he presa per una primpcesa encantada, com si diguessim la filla genial d'aque-
