Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/167

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Els que podem encara redimirnos, fent confesió de nostres culpes ab ferm propòsit d'esmena, hem d'aixecar la llebra y, si més nó, ensinistrarèm á nostres fills pera que l'agafin. Aquest es el meu pensar.

 —¡Oh! ¡Quín home n'hi há de vostè! —deya nerviosament en Llissás, encarantse ab en Montbrió.— Tant de bò vingués á nostra terra, qu'encara faríam quelcom de profit. Jo comenso á esser vell y valch poca cosa, mes ab vostè encara hi arriscaría una valenta campanyada, y aquí té un floret de minyons que jo li jur que ja dansarían darrera seu.—


 Era ben hora de que'l senyor Rector, ab bons modos, posés fí á n'aquella funció, perque'l pobre senyor de Serra Bruna, batut y rebregat, ab vertrígols y rodeses de cap, no sabía ja de quín món era. Sense que ningú l'esmentés pera res, semblava que tots l'havían pres á n'ell per enclusa, sobre la que hi batían sense pietat. Ell no tenía pas arguments contra lo exposat y fins, sense volerho confessar, reconeixía qu'eran veritats evidentes, però... ¡vaja! ell no hi estava pels rebomboris, trenca caps y fins disgustos que tot allò implicava. Prefería un mal conegut á un be per conèixer. Després de tot, aqueix estat de coses, míca més mica menos, era lo que s'havía vist sempre y no sería pas tant dolent, per