—L'Estat es un lladre, ho reconech, y no seré pas jo qui defensi als governs que tenim desde... fa molt temps, mes no es precisament ò solzament per lo que roba que jo'l criticaré, perque això no es més qu'una conseqüencia lògica d'una pila de premises en malhora sentades. L'aborreixo principalment perque ab ses tendencies, ab sos sistemes y ab sos procediments, ha malejat els carácters y fet degenerar les rasses, fins al extrem de lograr que els expoliats se converteixin en lloques dels expoliadors. Això vol dir que dels governs no n'hem d'esperar res; som nosaltres mateixos que'ns hem de valdre, qu'hem de regenerarnos.
—Sí, però mentres tant paga y recorra, —digué don Edualt.— ¿Què hi farèm si les coses van aixís? ¡No s'espavili y veurá com dintre de poch les terres no li donan ni pera pagar les contribucions!
Miri, —replicá'l jove ab calor y cambiant el tò de la veu,— el meu pare, qu'al Cel sía, no volgué may formar part d'una associació de propietaris qu'allí hi havía pera sobornar als investigadors de la propietat. ¡Pròu li deyan de mal vehí y l'amenassavan de carregarli un exés de cupo!, però ell, qu'era home de pit, els deya: «Tinch denunciada fins la darrera quartera de terra y tot lo que'm trobeu ocult vos ho dono. Carreguèume tot lo que sía de lley,
