Y vegent que la dama hi assentía, se separá del rotllo y aná corrents á sentarse en el sofá de l'altre extrem de la sala, prenent una actitut comicament ceremoniosa y tossint ferm. Entre tant la Loreto, trayent mitj cos fora de la porta, cridava:
—Veníu, Felissa, entrèu; es assí'l senyoret.—
Se sentí acostarse'l pausat refrech d'unes soles d'espardenya. Després, pel badall de la mampara sostinguda per la Loreto, aparegué una figura cendrosa, alta y escardalenca, que mirava esparverada com si temés un malencontre. Se pará un moment pera saludar als presents ab un «Bon díes tothom, ab la companyía», qu'apenes se sentí, y ficsantse ab en Ramon, avansá fins al mitj de la sala, probant de fer una mitja rialla, tot diguent ab veu confosa:
—Bon díes, senyoret, ab la companyía. ¿Còm ho passa? ¿Está bò?
—¡Hola, Felissa! Jo be, ¿y'l senyor oncle? —digué aquest ab tò bastant sech.
—Tots be, gracies á Deu. —Y s'aturá.
—Y donchs, ¿què tenim de nou? —digué'l jove, vegent qu'ella no's desenfangava.
—El senyor Rector me fa venir, perque... —altra pausa,— vamos... perque m'ha dit que vostè está molt enfadat ab mí, y jo... venía pera desagraviarlo.
—Y ¿de què li ha dit qu'estava jo agraviat de vostè?
