orvat sobre'l llom d'un potent cavall cerdá, rebrot d'Andalusía, l'hereu en Ramon de Montbrió, halo, halo, feya vía pel vell camí d'Oliveda á Vall-llosell. Tan capficat estava en desxifrar una carta que duya en la má dreta, que semblava insensible als ruixats de foch que'l sol naixent li enviava per darrera, dibuixant sa silueta blavosa, allargassada sobre la pols del camí ral. Les fluixes regnes semblavan á punt d'escórrers de sa má esquerra y, deixat anar per complert, s'anava balancejant al compás de la marxa de la bestia que, mossada d'aquí á l'herva dels marges, pernada d'allá als tábachs importuns que li picavan la panxa, marxava á ses lliures voluntats.
Era un jove d'ayre distingit y pagesívol, sapat y robust tant per naturalesa com per virtut d'exercicis gimnástichs continuats, de
