sbargida la turbonada, donya Dolors proposá de passar á pendre'l cafè á la terrassa. Don Eudalt, entregant una claueta á la Montserrat, li doná ordre d'obrir un cert calaixet y portar una cigarrera hont hi guardava mostres d'excel-lents habanos, moble que sortía sols en cassos escepcionals y quan se tractava d'obsequiar un hoste de molta consideració. N'oferí un al jove (ell no fumava sinó paper) y mentres aquell prenía foch d'una escalfeta de plata que la noya li presentava, li deya don Eudalt, referintse al paysatge que per sobre la balustrada se descobría:
—Veu? aquí no tenim el mar com á Barcelona, ni grans planures de conrreu com á la terra baixa, mes sense això disfrutem també de bones vistes.—
Y en efecte; en el moment en que'ls convidats se sentavan entorn de la gran taula de
