còm fersho. En fí, totes aquelles tretes que, encara avuy, donan tan bons rendiments, se posavan en joch pera amidar sa bona fè rural.
Es cert que no era don Eudalt, allissonat per les gacetilles del Brusi, ahont sempre n'hi llegía de fresques, home pera caure en semblants paranys, mes, ja per curtedat de geni, ja per afany de conversa ò per lo que fos, li costava de desempellegarse dels importuns, ab els que sostenía llarchs quetifets, fins que, pretextant alguna ocupació urgenta ò qualsevulga altra escusa, els deixava ab el dubte de si se les havían ab un infelís ò ab qui la sabía més llarga qu'ells.
Devegades era'l rata quí s'esmunyía, al veure qu'algun municipal de mustatxo cargolat el vigilava, ab cara que semblava dir: «¡Ja't veig, pillo!».
Alashores, al passar don Eudalt prop del Sánchez protector, li deya aquest, posantse'l dit sota l'ull:
—Caballero, mucho ojo con ese indivíduo que hablaba con usted, que es un aucell...
—Ja me n'he fet compte, —deya ab beatífica mitja rialla don Eudalt.— Me proposova de acompanyarlo, tot passejant, fins á la Farola, perque deya qu'es foraster y no hi ha estat may.
—En donde no habrá estado may es en el altar mayor de la Catedral, que lo qu'es la
