ho feyan: recullian palma per aquellas montanyas esquerpas, la escoldavan, ne feyan llata, la passavan pel forn, la escaldavan un altre cop, y, ben tramat y pulit tot, ne feyan sanellas y sanellons, cabassos y sàrrias ben fortas, que dunyan a mercat y de vila en vnla, trayentne bons quartets. Y amb sas trassas y manyas, tapant escletxas de La Castellassa ab estora que feyan de palma, y comprant per un no res alguna porta a finestra corcada, que gayre
be; feyan trossos, anaren arreglant els portals d'aquell mort qu'era dret i hont ells hi trobavan la vida.
La Mónica y l'Hipúlit se pot dir que no s'en*
mhumwzm may. Ella lm nmnava tut ab breus
paraule El\ ohehia molts 00le sense obrir
els lla `Sortian en arreu de palma 0841315*
m\ pel seu cantó; tornaven a La Caslcllassa;
la Iravallavan, la duyan nl mercat, y'ls diners
que'n ¡Peyan la Mómca luls .se'ls embutxacava.
Y l'Hipúlit, que ja llavlu I'et quinze anys, fins
ll'avuras nn havia pogul arreplegar may ni
un sentim, y gayre be no havia Vist ni una
sala moneda de plata. El pobre xicot, deya sa
mare, quan per atzar n'hi parlavan, que no
lu en\ tot, y ja ningú se'l Iornava a mirar,
igual que feya la Mònica.
Una vegada en un mercat li van dir que l'Hi. pólil no devie ser ll fill, perque era sel-pat y escayent y ella era tota esnurransida, y per única vegada potser en sa vida va desuupedeŕ llar aquella donal Va explicar que en temps d'una guerra en un país molt allunyat ella y 501\ marit van fugir del seu puble que era molt pobre, molt pobre y a l'altra banda del mnn, perque venian els enemiehs que tot s'ha em* portavan, fins las dorms y las bestias. Eran el marit y ella, segons va contar, y sis infant entre Xicots y mossas Y capfnvzu\ tots vuyt
