mira fixo fixo se veuhen sum van entrant las ánimas. Oy, senyora?
—No ho sé. No ho sé, Hipòlit. Y digam: quants anys tens?
—Quinze... y després ne tindré setze... y després ne tindré més, fins que'n faràn soldat. Sinó que la mare diu que no'm voldrán per soldat. Que'm voldrán per soldat, senyora?br />
—Si que t'hi voldrán.
a ho diré á la mare. Y que no lm creu ` qu» la lluna sigui la porta del orl?
- Prvhrrx Hipòlit!
- Dnnchs . qué vol que cregui vmlŕ. que
jn n. crvn , de m, de tot lo quaun digui?
- Y oxplíüam: le la estimas forsa a la (m'a
mare?
- Estimarlzpu estimada... Arpfm penso
que no tant.
-Per qué nn tant?
70h... No voldria dirho.
-No saps perque. veritat?
- Que ho dích jo?
- I; dígaho.
-Perqué vosté... ha vingut.
- Qué vols dir?
_«si; y 'm trenca 'I cor quan plora.
- A mí 'm coneixvs de quatre dias.
-Ah, que nó; que jo la conech forsa, fòr- 5n!
-De quan me coneixes?
ÑOh, quí lm sab aixó! Y li he parlat molt sovint Y la mare, a la ni!, devegadas m'ho deya. Ah qui parlas, IVIipÓIíLYw-Y es que par- lava nb vnsté.
¿Y com m'a jo quan mo, parlavas?
›4Com am; igual; igual. Sinó que jo no ho deya á Ia mare.
-Pohre HipÓlitI
_ 17_
