Aquesta pàgina ha estat revisada.
80
F. Badenes Dalmau
Sa més delictosa cambra.
Mes apenes per la mar
Somrisent asoma l' alba,
Quan entre dolços sospirs
Deixa 'l palau que l' encanta.
Lo niu que cova ab amor
L' aucella que 'll ha caçada,
Quant més díes van passant,
Més lo jove garrit l' ama.
Un jorn aixina li diu
N' el moment que s' en anava:
—«Quan yo vos deixe, encant meu,
»Sent enllá dins la meu' ánima
»Gran recelosa inquietut
»Que á mon cor sensible nafra
»Pense que altre caçador
»Lo bell palau que vos guarda
»Podría encontrar també,
»Y aplegar fins á la cambra
»Hon bese d' amor rendit
»Eix llabi de nacre y grana.»
—«Vaja tranquil mon amor,
»Cap home vindrá á ma estança.»
—«Mes podría.....»
—«Qué voleu?
«Demaneu quan tingau gana.»
—«Que eixe forat que ad-ell du
