Al refil de son cant bell,
Que ressona en la montanya,
Se li acosta un caçador
Jove, altiu, de bona traça,
Que al guaytarla entre 'l fullam
Se queda lelo mirantla.
Quan la ninfa prop el veu,
S' en fuig, s' en fuig celerada
Pe'l boscám esparcint llum
De la que son bell front raja.
La seguix lo jovencel,
Astut lo camí li talla,
Tresca lleuger, atrevit,
Ja la té aprop, ja l' alcansa...
Ja los dos parats están
Front á front y cara á cara.
—«Que sou hermosa y gentil,
L' esbelt caçador li parla:
»Ni en los jardins que té 'l rey,
»Ni en cap lloch de la montanya,
»Hia una flor tan bella als ulls
»Com vos sou de delicada.
»Al sentirvos, en mon pit
»S' ha aixecat brusenta flama
»Flama brusenta d' amor
»Que á mon verge cor abrassa.
»Si em volguereu, ja may més
Pàgina:Rondalles del poble (1900).djvu/79
Aquesta pàgina ha estat revisada.
76
Rondalles del poble
