Aquesta pàgina ha estat validada.
70
F. Badenes Dalmau
En la nit miraculosa
Que de Sant Joan s' esmenta:
Y poch després mampreníen
Lo camí per fosca senda.
II
Ja arribá á la fontinyola
La companya realenca.
La dama está despullada,
¡Que és hermosa la princesa!
La flor gemada del pésol
No es més garrida ni bella.
Pareix al raig de la lluna
Y baix la ombrívola arbreda,
La casta y gentil Diana
Que va á banyarse en la selva.
¡Que be li cau per los muscles
La rosada cabellera!
¡No és mes fina y onejada
La que la panolla ostenta!
En son pit pareix que esclaten
Dos capolls que 'l vent oretja.
¡Que es modelada sa forma,
Y que és sa figura esbelta!
· · · · · · · · ·
