Pàgina:Rondalles del poble (1900).djvu/69

Aquesta pàgina ha estat revisada.
66
F. Badenes Dalmau

Quan lo saquet
Lo jove agafa,
Veu tot pasmat
Que pesa masa.
Regira al punt
Lo que 'n ell hatja.
Espahorit,
Puix molt li estranya,
Veulo plé d' or,
D' or y de plata,
De richs brillants
Y perla blanca.
Com no és res d' ell
Entrali basca;
Gira los ulls
Hon va l' anciana
Per si ella acás
Alló es deixava;
Mes ans de dir
Una paraula,
Estes rahóns
Sent que li parla:
—«Pren lo tresor
»Que tant te pasma;
»Te l' he deixat
»En bona paga.»

Quan el del bosch
Torna á sa casa,
Als dos germans
Allí trobava.
Lo major d' ells,
El de la flauta,
Cego del tot;
¡Donava llástima!
Y lo mitjá,
El qui cantava,
Un pobre mut
Sense paraula.
Depreníu fills
D' esta rondalla:
Al qui be fa
Be Deu li paga.