Pàgina:Rondalles del poble (1900).djvu/67

64

F. Badenes Dalmau

Que ningún' au
Ad-ell se iguala.
Sols lo més xich
No té cap gracia.

En el moment
Que eixía l'alba,
Apleguen tots
A una encreuada
Lo major d'ells
Aixina parla:
»Yo lo camí
»Prench de la plana
»Que me pot dur
»Hon lo rey casa,
»Y davant d' ell
»Tocar la flauta.
»¡Fora ben rich
»Si ell la escoltara!»
Lo mitjanet
Aixís esclama:
»Yo pendré, puix,
»De la montanya
»Lo vell sender
»Que va en sa falda.
»Ell me durá
»Hon gegant s' alsa
»Lo rich castell
»Que al noble guarda.
»Cantaré dolç
»Tot quant yo sapia;
»Y si per cas
»Hiá alguna dama,
»¡Fora ben rich
»Si m' escoltara!»
Lo més xiquet
Humil els parla:
«Puix ja que hau pres
»Lo que us agrada,
»Lo que oferix
»Més esperança,
»Pel bosch pendré
»Senda ignorada
»Y dúgam Deu
»Hon més li placia»
Los tres germans
Giren la espatla,
Y cadascú
Va per sa banda.

El qui camí
Fa per la plana
Encontra á poch
Tota esqueixada,