Aquesta pàgina ha estat validada.
56
F. Badenes Dalmau
Asoles, tota asoletes
En la nit de San Joan.
Va com alegre cabreta
De penya en penya trescant.
Res inquieta son cor jove,
Res l' asusta ni l' atrau;
Sols á son pit tendre abrusa,
Ardent abrusa l' afany.
Vol ser amada y hermosa,
Quan com ella no n' hi ha cap
Ni en llogarets ni en les viles,
Ni en les cambres dels palaus;
Y busca la falaguera
De misteriosos encants.
Asoles, tota asoletes
Va la doncella al barranch;
Asoles, tota asoletes
En la nit de San Joan.
Ja está al barranch la fadrina.
¡Quína soletat més gran!
Tan espesa es la foscuria
Que res se veu al voltant.
Tot al entorn es silenci,
Dende les cums fins á baix:
