Aquesta pàgina ha estat revisada.
50
F. Badenes Dalmau
A sa nuvieta ha voltat
Parlantli amorós y tendre:
«En la boljaca tens l' ou
»Que te portara 'm dieres.
»Acostat al Géni trist
»Un gran amor fentli creure,
»Y lo demés ja ho sabs tú
»Si encar' seguixes volentme.»
Roseta, glatintli 'l cor,
Sens color ses galtes belles,
Mig plorosos los seus ulls,
S' aplega ad-ell somrientse
Mormolant ab dolça veu:
«Hermós princep, perdoneume
»Si yo vos cause eixe mal;
»Ja pera vos seré sempre.»
Quan ell la ou parlar aixís,
La estreny amorós y tendre;
Y posant son cap febrós
En lo sinet de la verge,
Queda dolçament dormit
Ab lo cor tranquil y alegre.
XIV
Mentres lo Géni dormía,
L' ouet la doncella trau,
