Aquesta pàgina ha estat revisada.
49
Rondalles del poble
XIII
Quan aplegá Valentí
Al castell del Nubol negre,
Estava 'l Géni malalt
Tot voltat de les doncelles.
La una esparcía en lo llit
Olors de fines esencies;
L' altra, en escudella d' or,
Li servía mel de bresques;
Esta li adorna 'ls coxins
Ab les garlandes més belles;
Eixa canta en dolça veu
Amoroses cançonetes
Menys Roseta totes fan
Per aliviarlo en ses penes.
Lo Géni, trist y anguniós,
De ninguna vol tendresses,
Sols de Roseta les vol
Perque per ella pert l' esme.
Quan veu aço Valentí,
s' alegra en son cor de veres;
Y tornantse en raig de llum
Perque ouirlo no pogueren,
