Pàgina:Rondalles del poble (1900).djvu/49

Aquesta pàgina ha estat revisada.
46
F. Badenes Dalmau

 »Veniu á ma casa.
»Vos donaré lo promés
 »Y tot quant us plácia.»
Va á obehirla 'l bell fadrí;
 Mes quan s' acostava,
Ou en l' aire mormolant
 Sentida paraula,
Y una queixa de dolor
 Que son trist cor nafra.
Llavors, llavors Valentí
 Recorda á s' amada,
Y se 'n va corrent al bosch
 Deixantse á la dama.

 XII

Era la hermosa princesa
Una sirena del mar,
Que ab ses manyes y mentides
Al home ignocent atrau.
Mes Valentí com estava,
Com estava enamorat,
No va creure en ses paraules,
Y fugint de son devant,
En la intrincada boscuria
Ab resolt ánimo entrá.