Aquesta pàgina ha estat revisada.
44
F. Badenes Dalmau
»Que ésta reliquia nos salva!»
Y prenint camí al endret
D' hon s' axeca la pinassa
Córre, córre Valentí
Encés lo cor d' esperança.
XI
Després de passats molts dies
De fadigues y dolors
Per endresseres perdudes
Que atravesaven los monts,
Un matí feu s' arribada
Lo jove doncell al bosch.
Al esguardar la boscuria
Un moment queda confós.
Puix era al dins tan espessa
Que res se vea de fosch.
Dubtá un moment si entraría,
Mes llansant del pit la por
Y pensant en sa nuvieta,
S' empeny lo jove resolt.
La vora apenes xafava
Del boscatje obscur, quan ou
Esta extranya cantigela
Que fea glatir son cor:
