Aquesta pàgina ha estat revisada.
41
Rondalles del poble
La doncella la mirava
Complaguda, ab tendre esguart,
Per ses boniques aletes
Pintades d' or y de blau.
Pero quan més se placía
La papallona mirant,
Escolta un accent dolcíssim
Que li día en tó molt baix:
«Roseta, Roseta meua,
»Esbelta rosa de Maig:
»Si recordes de ta vila
»No me refuses mirar,
»Que á posta vinch á parlarte
»En papallona encantat.»
Al ouir alló la jove,
Se sent torbes en lo cap,
En lo pit plaher y joya,
Puix creu al nuvi escoltar.
Pero després reflexiona,
Y veënt l'insecte alat,
Que 'n son pit honest rumbeja
Com si fora flor del camp,
Pensa que aquelles paraules
Foren sols un somni va.
Mes á poch la nena torna
Aquell accent á escoltar
Que 'n veueta encar' més baixa
