Aquesta pàgina ha estat revisada.
40
F. Badenes Dalmau
Pot pedre del tot ad-ella
Y aguarda un moment millor
Que 'l favorixca en sa empresa.
IX
Passaren dies y dies
En lo castell encantat
Sense que 'l jove poguera
A sa nuvieta parlar.
Mes una nit molt hermosa
En que brillava en l' espay
Ea lluna tranquila y clara,
Rosa, vestida de blanch
Com bella ninfa dels boscos,
Soleta en un jardí está.
Valentí, que la seguía
En formigueta tornat
Per hon vullga que la vea,
Ansiós de ab ella parlar,
Se transforma en papallona
Y revolant, revolant,
Primer li besa los llabis,
Després se li munta al cap,
Y al fí graciosa voleja
Y en son pit se va quedar.
