Aquesta pàgina ha estat revisada.
39
Rondalles del poble
Catifes brodades d' or,
Poms d' argent ab grata esencia...
Un paradís encantat
Que millor no 'l té una reyna.
Després enllá, més al fons,
Baix rich cobricel de seda
Tot brodat de perles, veu
Doncelles de gran belleça
Que tòquen arpes d' amor
Y mandolina moresca.
Mes ¡ay! sentada damunt
De trono de gran riqueça,
Tota en silenci plorant
Y fixos los ulls en terra,
Com divina aparició,
Veu á s' amada Roseta
Y á sos peus un caballer
De llarga y sedosa grenya,
Garrit, jovencel, hermós,
Que amorosench la caresa.
Allavors sent que 'n lo pit
La flama dels cels s' aixeca.
Vol tornarse en home al punt
Y arrancar á aquell la llengua
Pera que no puga més
D' amor parlarli á Roseta;
Mes pensa que si tal fá
