Aquesta pàgina ha estat revisada.
37
Rondalles del poble
Mes al mirar á lo llunt
Lo Nubol que 'n l' aire avansa,
Renaix al punt en son pit
La fe, la fe que l' abrassa,
Y besant ab llavi encés
Aquella reliquia santa
En la que espera son cor,
Aixina prorromp: ¡Deu y áliga!
Y queda al punt transformat,
Transformat en l' au gallarda.
Llavors, al Nubol obscur
S' endressa ab forta volada.
Quan se troba ja prop d' ell,
Atura 'l vol y descansa.
Després se torna lleó,
Y ab urpa potent y brava,
La rotja melena al vent,
Corre per dalt la montanya
En galop desenfrenat,
En carrera celerada.
Després se torna esparver,
Y oronell de lleuger' ala.
Mes quan moria ja 'l sol
Enfonsanse en la mar blava,
Que retrunyía á lo llunt,
Veu que lo Nubol se para
En la torre de un Castell
