Aquesta pàgina ha estat revisada.
34
F. Badenes Dalmau
Mes ¡ay! de pronte 'l fadrí,
A qui l' alé li mancava,
Amoratat, pantaixós,
Prop de una ermiteta 's para;
S' apreta ab una ma 'l cor;
Ab l' altra 'l Nubol senyala;
Obrí 'ls ulls com espantat;
Respira ab forta alenada,
Y cau en terra esllanguit
Mormolant esta paraula:
¡Adeu Roseta del cor!
¡Aymía! ¡Rosa de l' ánima!
VI
Poch després d' haver caigut,
Valentí los ulls obria.
Hermosa doncella veu
Que amorosa y tendra 'l mira
Y en accent de gran dolçor
Li parlava ad-ell axina:
—Germanet, bon germanet,
Entreu, entreu en la ermita.
La santa reyna del cel
Vos dará la milloría,
Si es que malalt us sentiu.
