Aquesta pàgina ha estat revisada.
33
Rondalles del poble
Y tots se troben ab ditja:
¡Tan sols Roseta no está!
V
Al no vore en lo rebull
Valentí á la que més ama,
Corre darrere lleuger
D'aquella infernal fantasma.
Córre, córre Valentí,
Vola, sens parar, com áliga,
Que 'l tétrich Géni s' en dú
A ta nuvieta estimada.
Y corría 'l trist doncell,
Plé lo cor d' angunia y rabia,
Sempre en lo Nubol los ulls,
Per saber hon s' aturava.
Y trasmonta altívols monts;
Creua, com llamp, una plana;
Vadeja després un riu;
Mes avant un bosch traspassa;
Y sempre, sempre corrent,
Sens respondre al qui li parla,
Sens detindres ab nengú,
Vola sens parar com áliga.
