Aquesta pàgina ha estat validada.
I
Puix senyor: aço era un poble,
Que 'n temps dels moros havía,
Enclavat entre montanyes
De regió esplendent y rica.
Fontanes mormoladores
D' aigua fresca y cristalina,
Corríen per les arbredes
Que orejava mansa brisa;
Aucellets d' hermosa ploma,
Entre 'l brossám de la riba,
Aixecaven dolços cántichs
Omplint l' espay d' armonía;
Volaven les papallones
Com flor al aire esparcida....
Tot era hermós en lo poble
Que l cuento no diu hon siga.
En son cor atresorava,
Com un avar sa cobdicia,
