Pàgina:Rondalles del poble (1900).djvu/26

Aquesta pàgina ha estat validada.

LO GENI DEL CASTELL

Sent xiquet, xiquet encara;
Quan la infanteça 'm somría
Com un ángel d' ales blanques
De la morada divina;
Y era mon cor jovinívol
Niu de ignocencia y de ditja,
Una nit de hivern plujosa
Y junt á la llar flamívola,
Ma mare, cantantme tendra,
M' agrunsava amorosíssima.
De pronte, yo, redresantme
Y caresantla ab delicia,
Dichli dolç: conteume un cuento,
Pero que llarch, ben llarch siga.
Y ma mare, carinyosa,
Estovant sa falda llisa
Y després posantme en ella
tot besantme amorosida,
Va començar d' este modo;
¡Encara 'm pareix ouirla!