ques que per espay d' un segle y mitj feu escriure centenars de volums als crítichs de totas les escoles; aquest poeta, vigorós y senzill, natural y espontani com cap, ha fet sempre com lo rossinyol de les boscuries: ha cantat refilant de bo y mellor, peró sense firmar les seues obres genials.
Ni El Mio Cid, ni l' originari Doctor Faust, ni la Filla del Marxant jamay portaren lo nom del poeta que 'ls dictá, y la crítica, pera estalviarse temps y tirar sobre segur, moltas vegadas ha atribuit á tota una generació ó á tot un poble, lo que era realment fill de las aspiracions, gustos, sentiments y esperit de tota una nissaga. Y al ferho aixís la crítica feya l'elogi més complert de les obres quals autors restavan y restan encara amagats com la viola del bosch y l' anonim rossinyol sóts la denominació de flor modesta y de rey dels aucells cantayres. ¿Quína gloria més capdalt pera un poeta que la de produhir una obra que encarna
Pàgina:Rondalles del poble (1900).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat validada.
