Aquesta pàgina ha estat revisada.
118
F. Badenes Dalmau
»Al comte digauli aixís:
»Ans que viuda enmaridada,
»La mort, la mort preferixch.»
—«Ay comtesa, la comtesa;
»¿Es tot cert lo que m' ha dit?»
—«Oh lo frare, lo bon frare;
»Es tan cert com sou açí.»
—«¡Oh ma comtesa estimada!
»No soch lo frare que hau vist;
»Soch, aymada, vostre comte,
»Que per provarvos vinguí.»
—«¡Ay lo comte de ma vida!
»¡Quántes penes he sufrit!»
—«Oblidéu aixó, comtesa.»
—«¿Qué hau fet del patje Gentil?»
—«Vaig manar que lo mataren.»
—«Ara, comte, soch feliç.»
