Aquesta pàgina ha estat revisada.
114
F. Badenes Dalmau
—«Doneume un bes amorosa.»
—«¿Sols un bes? Y cent y mil.»
—«¡Que sou bella ma comtesa!»
—«¡Que és lo meu comte garrit!»
—«¿Cóm vos trobe desgrenyada?»
—«Perque fa poch me lleví.»
—«¿Qué us fa ser tan matiner?»
—«Lo pensar en vos seguit.»
—«¿Cóm tan groga y ullerosa?»
—«De vetlar y no dormir.»
—«¿Cóm tan mal engafetada
»Que us s' obri 'l gipó p'el pis?»
—«Perque adonat no m' havía
»De que 'l portava yo aixís.»
—«¿En la cambra sens cambreres
»Mes ab lo patje Gentil?»
—«Ay lo patje, lo mal patje,
»No estigau proper de mí;
»Llanseulo, comte, llanseulo,
»Que á mon honor s' ha atrevit.»
Quan va escoltar açó 'l noble
Maná amarrar á Gentil
Y que á la cova 'l portaren
Pera aplicarli 'l castích.
