Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/6

Aquesta pàgina ha estat revisada.
6


Puix qué dirém dels que se les ménjen folgades? Tota ma vida vaig darrere de saber, qué son estes folgades, y no hiá forma de poderho averiguar.

Dir, que hú no es de Déu, ni del Diable, es dir mentira; perque ha de ser precisament de hú, ó de altre.

Pera alabar á algú de gran discurs, dihuen, que te un enteniment, que li vola? Quí ha vist volar enteniments? Y quán nhaguera dells ab ales, no seríen mólt millòrs los que sestiguèren en lo cap recullidets, pera discurrir ab mes acer, quels que sen anaren per los ayres á possarse en lo perill, de quels bolcáren ab una escopetada?

No tindre pels en la llengua es comú á tots: y així es simplicitat volerho dir tan solament daquells, que són desvergonyits. Quedarse dací, no deixa de ser cosa de véure; pero fins al dia de huí ningú la ha vista. Per mes senyes, quan enans no sen ha donát alguna, es per demés; y cada dia ens ixen en senyes y mes senyes, com si forem muts. Puix quin altra tallarli

á