Pàgina:Rondalla de rondalles (1776).djvu/39

La Gíca, Vostès mhan de supondré, que com estava entribajoch , y en tant lloch, com lo puny , de oir el rebombori , y la comedia que passava , entra tan assustada y plena de cerones, com si li hagueren eixir animes, y no li haguera quedat sanch en la bojaca; de manera , que arribà anarsen de copes , de tan esglayada com estava. Tot era mcnergía , llagrimetes , y suspirs, que se li partía el cor á hù ; mes són Pare, que era home tan brofech , en lloch de acaronaria , lo que feu fonen, tirarli esta arruixa : Vols quet diga, pluja destiu, y plor de bagasa presto pas- sa. Y de ahí ahí la possá pera pelar, y com un guant , que era una compassió mirarla ; encara que ella nou prengué tant fort com tot aixó : perqué al cab y á la darreria ixqué en la camada , que primer la farien pepi- totia , com al Marques de Villena, ó lo cremarien, com al Pare Mandé , que deixaria de casarse en qui portava entre celles, y que U entten mosques.