de plata, y peus de perdiuéta. Era com unes lleteroles, tenia un gra de cara mólt garrit, y en lo parlar pareixia una mel cuita. Es componia, com un mónyo de novensana, y quan anava pel carrer, tipitip, no igualava un pardalet. En dos paraules; Gica de gall, y pera un tot; que alçava palleta á la lley, y no mes, com qui diu, ahí maplegue.
Era esta doneta, com tinch dit, una pintura; poro á tan rampina y caracéra, que per tres y no res girava la casáca: y salegráva tant de aureles en qualsevol, que en ferli algú memeus, ó anarli ballant laygua davant, sestováva com un filadís, se desfea com la sal en laygua, y es derretía com un greix. Per abreviar raóns, veleta de campanar, y tot lo demes que Vostés vullguen. Y aixo, quencára portava babosall, y tenia la llet als morros. Aixì menestich de vere lo que passa: perque abans les Dones no eren tan boltaries, y la que parava cara á tots, bé podien dir, que
