Ací em teniu. (Desembeina)
Gentil Mercuci, remet l'acer.
Anem, cavaller, vostre «pasado». (Es baten)
Desembeina, Benvolio: desarmem-los.
Per favor, cavallers, lliureu l'escàndol!
Tibald, Mercuci, expressament el príncep
ha prohibit encontres dins la vila:
detureu-vos, Tibald! — mon bon Mercuci...
Só ferit — mala pesta en vostres cases — ;
ja estic ben llest; i ell se n'ha anat en orri?
Què dius, que estàs ferit?
Sí, sí ; una mica;
un esguerrany, i prou. — On és mon patge? —
Porta'm un cirurgià, beneit, de pressa.
Coratge, amic; el trep no pot ser cosa.
No, no és tan pregon com un pou, ni tan ample com un portal d'església; però ja n'hi ha prou, farà son fet: visiteu-me demà, i em trobareu seriós. Pel món, ja estic adobat, us en responc: —