Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/77

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Fra Llorenç

   Goig violent en violència acaba, i mor en son triomf ; com foc i pólvora, que, en besar-se, es consumen: ens allunya la mel més dolça amb sa dolçor mateixa, i l'apetit es va perdent gustant-la: modera doncs, l'amor; sols així dura; i de pressa, o amb pausa cl fi li arriba. — Ací tenim la dama: — un peu més àgil mai gastarà les perdurables lloses: l'enamorat pot cavalcar, sens caure, damunt del tènue fil de terenyina que a l'aire capriciós d'estiu vogueja; tan lleu és sa il·lusió.

Entra Julieta


Julieta

   Tingueu, pare confés, molt bones tardes.

Fra Llorenç

   Romeu, pels dos, t'ho remerciï, filla.

Julieta

   També el saludo, a ell, car d'altre mode
foren massa mercès.

Romeu

   O, ma Julieta!
si és la mesura de ta joia el ple,
com ho és la meva, i si el teu ingeni,
més que el meu, pot pintar-la, encisa eix aire
amb la música rica de ta llengua,
i pinta la ventura somniada
que un i altre rebem d'aquest encontre.

Julieta

   Rica de fets més que de mots, la pensa,
s'envaneix en l'essència i no en pinitures.